Recull de poemes de la nit de Sant Joan
I avui que encara no s'ha acabat el dia de Sant Joan, us deixo un petit recull de poemes que tracten sobre la màgica nit de Sant Joan. Espero que us agradin!
Perquè és nit de
Sant Joan
hem encès una
foguera.
La gent hi dansa a
l'entorn,
se sent olor de
ginesta
hi ha l'eco d'una
cançó
que s'allarga a la
verneda.
La flama, sonora,
riu
talment un doll
d'aigua fresca,
tan alta que no
l'apaguen
amb els seus plors
les estrelles.
És la nit de Sant
Joan,
amiga, és la nit
encesa
de corrandes i
desig;
mira com la flama
espessa
va prenent el
fustot vell
i la fullaraca
seca.
Dessobre el cant
del cucut
i el respir de la
verneda
i el tou relliscar
del riu,
la teva veu i la meva.
Tomàs Garcés
La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.
Maria Dolors Pellicer
Desenllaç
S’allargassen les hores de la tarda
i ara arriba el riu cap a la plana.
El caminar es fa lent: la nit és a punt
com una mort acceptada.
El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda
ni cascades ni afraus ni la campana d’aigua
caient sobre els còdols com en un dia de festa.
La pollancreda ha suspès el seu clam.
Hi ha fang i llot al fons enterbolit.
Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç
de tot el que has viscut, del lloc feliç
i de la dissort que et malmenava i t’atuïa.
Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,
les canyes vora el riu que l’oreig fa moure.
Les dunes tenen un moviment d’onada
i s’encavalquen amb una gran parsimònia.
L’amor és la recança de jorns assolellats
i de nits de tumult i de batec dels cossos.
Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien
però els hiverns tenien una tendresa de llar.
Per sant Joan els focs s’encenien a la serra.
Sant Pere Pescador ja t’ha deixat per sempre.
Tot s’ha acabat en aquesta tarda quieta
i només et toca l’última escomesa.
Prepara’t a morir i tanca’t a la crida
de tot allò que ja no pot tornar.
Són bons els núvols que lentament s’avancen.
Fes un respir petit i apropa’t al llindar.
“avui seràs amb Mi al Paradís”.
Joan Teixidor
Aquesta mata olorosa
Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega
Poema
'Amb perdó del Sant...'
Aquesta nit de Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
pot molt ben ésser això:
enfarfec de sucre i coques,
el solemne en un racó,
quatre gotes de vi ranci,
i d'amagat, vals de boques,
perquè el que és jove no es cansi.
Quan s'apagui Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
vés comprovant el que dic:
quatre escorrims de vi vell,
quatre de pa de pessic
i, sota de tot, tartrà
de més d'un mústic clavell
que no ha pensat el que fa.
I, petjant el món vermell,
aquella vetllada tensa
de qui es sent cansat i vell
i, sense esperança, pensa
que tanta nit no és per a ell:
ni la nit de Sant Joan
ni altres, moltes, que en vindran...
Amb perdó del Sant...!
Josep Punsola
24 de juny de 1944
Aquesta nit de Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
pot molt ben ésser això:
enfarfec de sucre i coques,
el solemne en un racó,
quatre gotes de vi ranci,
i d'amagat, vals de boques,
perquè el que és jove no es cansi.
Quan s'apagui Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
vés comprovant el que dic:
quatre escorrims de vi vell,
quatre de pa de pessic
i, sota de tot, tartrà
de més d'un mústic clavell
que no ha pensat el que fa.
I, petjant el món vermell,
aquella vetllada tensa
de qui es sent cansat i vell
i, sense esperança, pensa
que tanta nit no és per a ell:
ni la nit de Sant Joan
ni altres, moltes, que en vindran...
Amb perdó del Sant...!
Josep Punsola
24 de juny de 1944
Me trobo a dalt del puig,
segut devora l’era
d'una blanca masia. S’ajoquen els aucells.
Grogueja a Sant Joan la immensa ginestera.
S’aplana la mar verda pels freus i pels niells.
JERONI ZANNÉ
Els
focs de Sant Joan la nit perfumen;
mes de tots els amors, sols un n'alena.
Salten de mont en mont llengües de flama
dient el pacte espiritual que ens lliga.
Joan
Alcover
Mallorca veu el Montserrat
i, si de nit no se colombra, ulls de claror donem a l’ombra, posem-hi focs de
germandat. JOAN ALCOVER
Cançó final
L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.
És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri.
Només els somnis són veritat.
Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.
Tomàs Garcés
0 comentaris: