Hola a tothom! Bé, ja s'ha acabat l'estiu :( Costa de dir, però és veritat. I aquest ha estat un estiu ple de lectura, que ara us puc publicar! Només arribar he grabat molts videos i un de molt especial, ja que m'he trobat amb 3 booktubers catalans i hem fet una col·laboració que d'aquí molt poc podreu veure al blog! Estic molt contenta perquè he pogut llegir els 8 llibres que m'havia proposat i alguns mel's he llegit molt ràpidament.
Bé, després d'informar-vos del meu estiu lector, el post d'avui és una ressenya. Avui us porto la ressenya de Prodigy, el segon llibre de la saga Legend (si voleu veure el clip de lectura de Legend cliqueu aquí). I acabo de grabar el clip de Prodigy, per tant esta "in the making". Bé, us deixo d'avorrir amb tota aquesta informació i us deixo la meva ressenya de Prodigy:
Si he de dir la veritat, em feia una mica de
mandra llegir-lo :/
Legend em va agradar, i molt! Però tenia molts
llibres nous per llegir, i després d’haver llegit el principi de la saga,
pensava que Prodigy seria igual i no m’aportaria res de nou, tot i que no va
ser així.
Al principi estava una mica desanimada i el
trobava una mica avorrit però a mesura que anava avançant el llibre em vaig
anar enganxant cada cop més!
Com a Legend, a Prodigy ens torbem en el
mateix entorn. Uns futurs E.E.U.U que es diuen la República i estan en una
constant guerra amb les Colònies. Però sobre el context de la República, com va
arribar a formar-se, què va passar en el passat, què son les Colònies... no
acaben de deixar-ho clar ni de tocar massa el tema; mentre que a Prodigy ens
expliquen tot el que no ens van dir a Legend.
Els protagonistes de la saga, el Day i la
June, van acabar el primer llibre escapant de Los Angeles i dirigint-se a Las
Vegas per trobar refugi, i així és com comença el llibre. La June ara és una fugitiva
buscada per la República, és a dir, ara està al bàndol contrari a on estava en
el primer llibre. I el Day continua sent el criminal més buscat (junt a la June) però ara té tot el suport dels
ciutadans de la República ja que ara estan a favor seu i s’ha convertit en un
“defensor dels ciutadans” per dir-ho d’alguna manera.
El principal atractiu del llibre per a mi és
que cada capítol és narrat des d’un punt de vista diferent entre els 2
protagonistes. Et fa estar més alerta, i quan en un capítol passa una cosa que
té a veure amb l’altre personatge et fa llegir més per arribar al següent
capítol per veure què en pensa. També és un punt a favor veure les coses des de
2 punts de vista diferents perquè durant una gran part del llibre el Day i la
June estan separats, i això et permet poder veure què fa cada un des de la seva
banda.
Per què
es separen el Day i la June?
Doncs resulta, que quan aconsegueixen arribar
a Las Vegas es troben amb el grup de patriotes que els van ajudar a fer escapar
en Day. En aquesta trobada passen moltes coses:
- El Day es reuneix amb la Tess (que
serà molt més important en aquest llibre que en el primer) que ara col·labora
amb els patriotes.
- El Day i la June reben una oferta
per unir-se als patriotes i així aquests ajudaran en Day a trobar el seu germà
petit, l’Eden.
Però a canvi de trobar el seu germà han de dur
a terme una missió, col·laborar amb els patriotes per... assassinar l’Elector
Primo. Resulta que l’anterior Elector s’ha mort i la succeït el seu fill,
l’Anden, que la June ja va conèixer en l’anterior llibre en una festa.
Total, en aquesta nova missió, el Day i la
June tenen camins separats, ja que els patriotes volen que la June persuadeixi
a l’Anden per anar fent tot el que els patriotes volen. Mentre que en Day, el
corredor més àgil que tenen en el seu equip, s’ha de quedar i passar a l’acció.
És una figura nacional i volen que sigui el que dispari a l’Elector.
En aquesta separació veurem canvis en els dos
personatges. Com pensen en l’altre constantment i com d’enamorats estan l’un de
l’altre. Una altra de les coses de les que volia parlar: l’amor entre el Day i
la June. Penso que l’escriptora ha sabut explicar molt bé l’amor apassionat que
hi ha entre els dos protagonistes. Ja en el primer llibre hi havia hagut moments
intensos (com el primer petó!) però en les parts del llibre que estan junts
encara hi ha més connexió entre ells.
Des de l’escena del labavo a Las Vegas, fins a
la del bunker quan estan mig enfadats, la seva relació amorosa sempre em fa
posar els pèls de punta! Crec que Marie Lu ha sabut descriure molt bé les
sensacions que passen pel cos de cada un quan simplement es toquen! Clarament
estan molt enamorats l’un de l’altre, però hi han hagut interposicions en
aquest amor, per les dues bandes.
Mentre la June estava amb l’Elector, el Day i
la Tess tornen a estar junts... Però la seva relació ha canviat des que estaven
pels carrers de Los Angeles. Tot i que el Day mai s’ho pogués pensar, la Tess
té sentiments cap a ell però aquests sentiments no son recíprocs. En vàries
ocasions, la Tess intenta aconseguir alguna cosa més amb en Day i li deixa
clara l’enveja que té de la June, però en Day sempre fica la pota. Sempre acaba
dient alguna cosa que fa enfadar o ofèn a la Tess. I he de dir que jo estic al
bàndol de la June, ja que la Tess no pot pretendre agradar-li a en Day si ja
està enamorat, i no pot enfadar-se per això! He tingut diversos moments de
tensió a causa d'aquest tema en aquest llibre, però continuem...
I per altre banda, la June també ha tingut
moments... intensos amb l’Elector, ja que com suposaven els patriotes, li
agrada la June, i això es mostra clarament en l’escena que li fa un petó. Oh!!
I el pitjor és que en Day ho veu per unes càmeres de seguretat!!!
Total, hi ha
molts moments en que sembla que la seva relació es trencarà, o no es tornaran a
comportar com abans, però per sort no és així. Al moment en què tornen a estar
junts veus que la seva relació no ha canviat, i tot i que es puguin enfadar, el
seu amor és prioritari per als dos.
L’última cosa que m’agradaria comentar, és el
final. Però alsjfdfkjdf QUÈ?! Clarament l’autora ho ha fet perquè llegim
Champion el més aviat possible, però igualment! No ens pot deixar amb aquesta
intriga!!! Acaba amb un final super obert i en un moment crucial! Quan el vaig
acabar amb vaig quedar estupefacta. Em va costar bastant pensar que m’hauria d’esperar
a llegir Champion, però també és un punt a favor de Marie Lu ja que ha sabut
fer que els lectors vulguin llegir l’últim llibre de la saga.
En resum, Prodigy m’ha agradat molt. És més,
potser més que Legend, ja que en aquest segon llibre la relació dels dos ha
avançat més i és més intensa. I normalment els segons llibres acostumen a
decebre més que els primers però he de dir que Prodigy ha estat a l’alçada de
Legend.
