EL MÓN DE LES MARES:
Hola lectors/es! Avui us vull dir que feliciteu a les vostres mares estimades i que els feu un petó bén fort perquè avui és el seu dia! Tota la feina que fan per vosaltres, tots els capricis que us compren i tots els cops que us consolen... avui és le dia per agrair-los ho! Al blog us deixo un llibre dedicat a aquestes fantàstiques persones que ens diuen un dolç "bon dia" al matí un tranquil "dolços somnis" a la nit. Un llibre que conté tots els tipus de mares més inimaginables i cadascuna amb una història diferent! Creieu que podeu relacionar alguna de les vostres amb les del llibre? Bé, i per acabar aquest post en honor a les dones que ens il·luminen el dia us vull deixar amb aquest poema titulat: Mar estesa i no us en puc dir l'autor perquè no l'he aconseguit trobar, diu:
Com inundava el sol, mare,
amb els seus rajos líquids,
la nostra íntima platja
entre pins i petxines.
amb els seus rajos líquids,
la nostra íntima platja
entre pins i petxines.
Com fulgurava l’aigua, mare,
amb olor de països,
la mar estesa, un mapa
de camins trobadissos.
amb olor de països,
la mar estesa, un mapa
de camins trobadissos.
Com cruixia la sorra, mare,
quan l’onada batia
amb passió mil·lenària
la nostra pàtria antiga.
quan l’onada batia
amb passió mil·lenària
la nostra pàtria antiga.
Com alenava l’aire, mare,
com un patge ens prenia
per viatjar a contrades
amb carrossa invisible.
com un patge ens prenia
per viatjar a contrades
amb carrossa invisible.
Com esguardava el cel, mare,
tan pur i sereníssim
jugant tu i jo, extasiades,
prop de la mar de vidre.
tan pur i sereníssim
jugant tu i jo, extasiades,
prop de la mar de vidre.
Com la mar confiada, mare,
tot l’amor oferia,
tant, per arribar a creure
que res no em trairia.
tot l’amor oferia,
tant, per arribar a creure
que res no em trairia.
Que bonic, Marta!!!!!!!!!!!! :)
ResponEliminaGràcies Marta, per aquest post tan sentit!!!!
ResponElimina