Recull de poemes de la nit de Sant Joan

13:56 Marta 0 Comments


I avui que encara no s'ha acabat el dia de Sant Joan, us deixo un petit recull de poemes que tracten sobre la màgica nit de Sant Joan. Espero que us agradin!

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 
Tomàs Garcés



La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.
Maria Dolors Pellicer 



Desenllaç
S’allargassen les hores de la tarda
i ara arriba el riu cap a la plana.
El caminar es fa lent: la nit és a punt
com una mort acceptada.

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda
ni cascades ni afraus ni la campana d’aigua
caient sobre els còdols com en un dia de festa.
La pollancreda ha suspès el seu clam.
Hi ha fang i llot al fons enterbolit.


Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç
de tot el que has viscut, del lloc feliç
i de la dissort que et malmenava i t’atuïa.
Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,
les canyes vora el riu que l’oreig fa moure.
Les dunes tenen un moviment d’onada
i s’encavalquen amb una gran parsimònia.


L’amor és la recança de jorns assolellats
i de nits de tumult i de batec dels cossos.
Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien
però els hiverns tenien una tendresa de llar.
Per sant Joan els focs s’encenien a la serra.
Sant Pere Pescador ja t’ha deixat per sempre.


Tot s’ha acabat en aquesta tarda quieta
i només et toca l’última escomesa.
Prepara’t a morir i tanca’t a la crida
de tot allò que ja no pot tornar.

Són bons els núvols que lentament s’avancen.
Fes un respir petit i apropa’t al llindar.
“avui seràs amb Mi al Paradís”.
Joan Teixidor



Aquesta mata olorosa 
de la nit de Sant Joan 
llença flaire, silenciosa, 
entremig de la bravada 
de la nit incendiada 
per tants focs que es van alçant. 

Entremig dels núvols roigs, 
el cel blau i les estrelles; 
entremig dels crits de goig, 
remoreig de fontanelles, 
i entre el baf esbojarrant, 
una flaire es va escampant 
fresca, suau i candorosa: 
les aufàbregues la fan: 
són les mates oloroses 
de la nit de Sant Joan. 

Donzelles enamorades 
d'un nuvi esdevenidor, 
escabellen les aufàbregues 
perquè facin més olor. 

L'aufàbrega escabellada 
és un encenser violent 
que llançant la flaire enlaire 
augmenta l'encantament. 

Quina olor més fresca i forta, 
ara que els focs ja se'n van! 
Sant Joan, obriu la porta 
perfumada de Llevant! 

I en el matí d'aures blanes 
l'aufàbrega trobarà 
altres aromes germanes 
que la nit fan oblidar.


Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega

Poema 'Amb perdó del Sant...'

Aquesta nit de Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
pot molt ben ésser això:
enfarfec de sucre i coques,
el solemne en un racó,
quatre gotes de vi ranci,
i d'amagat, vals de boques,
perquè el que és jove no es cansi.
Quan s'apagui Sant Joan
-amb perdó del Sant-,
vés comprovant el que dic:
quatre escorrims de vi vell,
quatre de pa de pessic
i, sota de tot, tartrà
de més d'un mústic clavell
que no ha pensat el que fa.
I, petjant el món vermell,
aquella vetllada tensa
de qui es sent cansat i vell
i, sense esperança, pensa
que tanta nit no és per a ell:
ni la nit de Sant Joan
ni altres, moltes, que en vindran...
Amb perdó del Sant...!

Josep Punsola
24 de juny de 1944

Me trobo a dalt del puig, segut devora l’era 
d'una blanca masia. S’ajoquen els aucells. 
Grogueja a Sant Joan la immensa ginestera. 
S’aplana la mar verda pels freus i pels niells. 

JERONI ZANNÉ


Els focs de Sant Joan la nit perfumen; 
mes de tots els amors, sols un n'alena. 
Salten de mont en mont llengües de flama 
dient el pacte espiritual que ens lliga.

Joan Alcover

Mallorca veu el Montserrat i, si de nit no se colombra, ulls de claror donem a l’ombra, posem-hi focs de germandat.  JOAN ALCOVER



Cançó final
L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri.
Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.
Tomàs Garcés


0 comentaris:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...