POETA, DISCRETA I ENCANTADORA... EN ALTRES PARAULES: JOANA RASPALL
Avui estem tots de dol després de perdre la Joana Raspall. Una gran autora, gran poeta i gran persona.Jo vaig tenir l'honor de conèixer-la el dia del concert que van fer amb els seus poemes per a nens i només puc dir coses bones d'ella. Era eixerida, simpàtica, delicada i tot el que deia tenia sentit i un valor.
Per això, fem un petit recull a les seves obres (ja siguin haikus, poemes, contes breus...) en el seu record.
L'espera
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
La rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
Haikú per al Dia Mundial de la Poesia
Si no l'escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me.
Moltes gràcies Joana per tot això que ens has regalat.
0 comentaris: